Un altre treball basat en la memòria, en allò que queda apegat a les capes fondes de la ment i conviu amb nosaltres acomodat en el temps.
A mi em venia al cap aquella primera entrada en l'escola perquè en veritat entrava en un mon nou.
En aquells anys de 1957 els xiquets teníem una consciència clara del perill que suposava una fulleta de afeitar o "grillet" i ens venia al cap molt rapit la seua imatge de tall net i profund. El seu ús quotidià per a treure punta al llapis el feia un objecte normalitzat en el dia a dia, però com a arma agresiva era terrorífica.
Donya Manolita era la mestra, i a mi i a Paco, un amiguet, ens havia lligat al barro de la seua taula, era LA MEUA PRIMERA LLISÓ, i ...
Vegeu si no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada