ASSAIG SOBRE NANOS I GEGANTS
IV Jornades de Patrimoni Marina Baixa
23 i 24 de novembre de 2012. Benidorm-la Vila.
Autor: Josep
Antoni Ferri Vercher
Paràules clau: NANOS, GEGANTS, PROCESSÓ DEL CORPUS, FESTES CALLOSA
INTRODUCCIÓ:
Nanos i Gegants a Callosa d'en Sarrià al
voltant de 1950.
El nom que adopten els
personatges del present assaig en són molts, en diferent llocs s'anomenen “Gigantes
y Cabezudos”, “Nanos i Gegants”, “Cabuts”, “Capgrossos”... de manera que els
hem denominat “Nanos i Gegants” a efectes de simplicitat.
Comencem
acudint a una citació que Joan Amades fà
de l'etnògraf Taylor en el "Costumari Català", on diu: "Quan uns hàbits o costums han arrelat
profundament en l'esperit humà, llur pèrdua i destrucció completes esdevenen
gairebé impossibles, i sobreviuen a través dels segles i més segles, més o
menys adulterats i adaptats al corrent del temps, un cop desaparegut ja
completament la creença, el principi o l'objecte que els raonava i havent-se
perdut per tant, llur raó de ser " i més avant refereix que es difuminen tant per les noves
aportacions en el temps, que es fa impossible, en la majoria dels cassos,
"esbrinar l' autèntic i ara obscur misteri del seu origen".
Els
Nanos i Gegants encaixen en eixa reflexió de Taylor. Ara bé, desafiant la seua
teoria que és impossible recuperar l'origen, provarem d'arrimar-nos si de cas
un poc a l'ànima dels Nanos i Gegants, que pot ser una manera d’ apropar-nos al
seu oritge.
EL MOMENT
ACTUAL
A hores d’ara els Nanos formen part del conjunt d'elements, balls i
personatges que encara podem veure a moltes poblacions en determinades festes.
A les terres valencianes fan presència al davant de les processons i,
especialment, s'han perpetuat en la processó del Corpus Valencià.
Darrerament han sorgit moltes colles organitzades de nanos i gegants per
tot arreu conferint una nova dimensió a estos personatges i donant-los vida
també fora de les processons religioses.
LLOCS ON ES MANIFESTEN
En trobem a Euskadi, Andalusia, Castella, Aragó, Galicia, Catalunya,
Portugal, per citar-ne alguns llocs. Però en altres països del món, fora de
Europa també estan, suposadament introduïts pels europeus a les colònies, per
exemple en América Llatina. El cas és que, si fem recompte, estan presents en
un centenar de països.
Si anem a la seua presència
actual, caldria tindre present que a Catalunya, en el 2011, se celebraren quasi
2.000 manifestacions festives amb Nanos i Gegants, segons dades de les
organitzacions de colles catalanes.
Nanos i Gegants a Euskadi.
Colla de Nanos a Callosa en Festes de Moros i
Cristians
PUNT DE PARTIDA
L'origen dels Nanos i Gegants se suposa en la festivitat
i posterior processó del corpus, iniciada
pel papa Urbà IV. Malgrat que tots els
estudiosos accepten això, no tenim cap referència específica als Nanos ni als
Gegants que estiga documentada en l'origen de la Festivitat ni de la processó
del Corpus.
Però sí que hi ha una sèrie
de fets que deixen entreveure vincles i connexions amb el Corpus. A hores d'ara,
la seua incorporació la processó no és del tot clara i tampoc apareix en un
moment del temps, ni en una ciutat concreta.
REFERÈNCIES GENERALS DEL CORPUS
L'any 1264
pren forma oficial la festivitat del corpus i ràpidament s'escampa, en primer
lloc, per les grans ciutats del cristianisme. Un temps després sorgiria la
Processó del Corpus. Esta processó naix en època de reformes i maniobres del
poder religiós, i s’accepten fins i tot elements del paganisme. El cristianisme
va a cavall de les noves conquestes i procura assentar la fe per tot els
mitjans que disposa. Si les esglésies i catedrals son llibres estàtics per
adoctrinar, les actes teatrals són actes formatius en moviment i la processó
del Corpus és un acte para-teatral, on són representats damunt de carros,
"roques", actes bíblics,
populars i mitològics.
L’església cristiana du endavant una campanya forta
contra el teatre romà, per por que alimente el paganisme del mític grec, però
al mateix temps el porta a les processons, dins d'esglésies i actes religiosos
usant-lo al seu favor.
CONSOLIDAR
LA FE CRISTIANA
Les conquestes cristianes no eren estables, per
posar un exemple a prop nostre, al 1265
els musulmans recuperen Murcia hi ha de ser conquerida de nou per Jaume II. Per altra banda la pervivència de mites arcaics
entre el poble no facilita les coses al poder religiós, així s'han de prendre
mesures radicals contra les bruixes i bruixots que són executats per l' Inquisició
a partir del segle XIV per tota Europa i la següent crisi del segle XV amb la
gran pesta per mig.
També el protestantisme i les reformes del segle
XVI amenacen el poder papal des de dins a ca moment.
La Processó del Corpus seria durant molts segles
una manifestació de poder de l’església. Convenia posar adorant al Cos del
Crist Sacramentat a totes les forces malignes i paganes.
DADES I
REFERÈNCIES
A l'any 1392
consta a la Casa de les Roques de València que "els Gremis es fan càrrec
de les figures del Drac i els Cavallers que el combatien en la processó que
feren a la ciutat per la entrada del Rei Juan I i la Reina Doña Violante".
Encara no es parla dels Nanos i Gegants però si d'un Drac com a figura no
bíblica i desfilades fora del corpus. Ja consta en esta referència la intervenció
dels Gremis.
Pels voltant de 1300 ¿? en Flandes desfila un gegant en unes festes (segons Van
Gennep i citat per Joan Amades)
Al 1424
desfila un gegant al corpus de Barcelona. Encara no fan parelles.
Al 1435 és
la construcció de La Casa de les Roques a València però
no ens diuen encara res els documents fundacionals sobre que hagueren Nanos
ni Gegants, malgrat detallar totes les
roques i altres personatges que allí custodiaven.
Al 1439
Alacant cedeix els seus Nanos i Gegants a Oriola per una celebració, segons diu
Rufino Ojea, article de Francisco Montero, arreplegat per Jaume Lloret de la
U.A. a la seua tesi. Esta serà la primera referència que coneixem dels Nanos i
gegants com a tals personatges. (Malgrat siga verídic, el document original no està
revisat pels qui el citen.)
És al segle XVI
en el Renaixement que en sabem dels Nanos a Catalunya.
INCÍS
SOBRE EL RENAIXIMENT
Hem de considerar que al
Renaixement a la península Ibèrica domina el Plateresco que pren part de la
nova estètica instaurada en el descobriment a Roma del "Grutesco" o
Grotesc, a primeries del segle XVI. Este estil és ben acollit per un sector del
cristianisme que pensa que és preferible mirar a un passat romà que no àrab.
Però, esta influència de la
decoració grotesca fa servir elements de la cultura mitològica grega que també
desperta inquietuds entre el poder religiós, per la ràpida penetració que pren
entre el poble ja que amb l'estètica, va també el contingut mític grec. El
Grotesc serà al segle XVI el distintiu renaixentista a la península, en
contínua competència amb l'estètica hispano-musulmana que propugna el cardenal
Cisneros que arribarà a expulsar a tots els artistes italians i italianitzats,
excepte als tallistes i decoradors que queden protegits pel gremis de artesans.
El grotesc no necessita
mides ni proporcions i deixa molt a la voluntat de l'artista, facilitant el seu
ús de manera més popular. Algo de això prendrà més tard el modernisme de Gaudí.
Ens fa pensar que l'estil
Grotesc influirà en la progressiva transformació dels caps dels nanos. (Més
avant o analitzarem).
Tal com pren força l'art Grotesc, casual i paral·lelament,
el poder eclesiàstic i el poder
Reial començaren a llevar de la
Processó del Corpus els elements no religiosos, a la volta que els gremis
intentaran protegir-los.
Un exemple, la dona de Alfons V el Magnànim fa un
escrit dirigit als gremis de Tarragona demanant que lleven del corpus als
personatges nuets que representaven a Adam i Eva, però no ho aconsegueix.
Més avant en un concili provincial de Tarragona
s’acordarà formalment prohibir les figures, dances i aspectes del corpus que no
siguen estrictament religiosos.
CONTINUANT
LES DADES I REFERÈNCIES
Segons Josep Vert, "a la Processó del Corpus
de Girona al 1513 desfilava un
gegant, sense geganta." És al 1557
que s'esmenta per primera vegada una parella completa de gegants a Girona,
(Gegant i Geganta).
Al 1555
en Toledo desfilen Gegants, en una festa per celebrar la conversió d’Anglaterra
a la fe cristiana.
La primera constatació documentada a la ciutat de
València és cinc anys després, al 1560,
al celebrar les bodes físiques de Felipe II i Isabel de Valois de França en
Guadalajara i visita posterior a Valencia on passen una nit, i al matí desfilen
per a ells 8 parelles de Gegants i dos de Nanos.
Poc a poc
per tot arreu amb una o altra excusa el clero i la corona, fan força per
llevar elements contaminants, per exemple al 1573 El Bisbe de Girona vol prohibir “las figuras contrahechas en la procesión por indecorosas e
insultantes…." Pero les autoritats locals i el gremi de botiguers
argumenten que “ estan saludando al
Santísimo y nos traen muchos forasteros con beneficio para el comercio local”.
Altres exemples d'un bisbe directament contra els
Nanos i gegants els trobem també a Santiago de Compostela.
Però els Nanos i Gegants no desapareixen i sembla que s’emparen amb els gremis i pense
que segurament eixe intent de mantenir-los passa per una forçosa transformació
estètica que dissimule a la vista de les autoritats.
Un fet important que apunta en eixa línia es que al 1588. Valencia decideix construir
"GIGANTONES a la moda de cómo se
hacen en Castilla" que eren els que al Rei li agradaven: I envien a
Toledo per copiarlos, "al mestre
Ferrando que es persona que se entiende de estas cosas". De tot això
s’informa al Rei en una carta, manifestant-li que tenen voluntat de ser
respetuosos amb ell per tal que no els prohibira.
Un anys després, al 1589 com a resultat de la visita del mestre Ferrando a Toledo,
desfilen en la nova estètica, 4 parelles de Gegants i 2 de Nanos, a la processó
del Corpus de València.
10 anys més tard, al 1599 al Corpus de Valencia eixen "4 parelles de gegants i 2 parelles de nanos. Ballant al so de la
dolsaina i tabal i es pararen a saludar als reis baix del balcó…Anaven a la
usança de la seua propia nació…" podem pensar que eren els que
copiaren de Toledo, tal com al Rei li agradaven, i representaven les terres
dominades per la corona. Eixa "nova" estètica serà la que ens arribe
a nosaltres.
Un altra cita a considerar ens diu que al 1608 eixen els Nanos i Gegants a la
Processó del Corpus de València, però també a la de Sant Vicent Ferrer, i en la
beatificació de san Lluís Beltrán. Vegem com a diferència dels altres
personatges, els Nanos no sols estan al Corpus, i mantenen una presència
festiva de celebració, que no sols religiosa.
Arribant al
1643 Un informe sobre la Casa de les Roques diu que es varen renovar dos
dels Nanos. Això ens indica que són importants al fer despeses continuades de
manteniment. Els Gremis son els que porten endavant esta voluntat de que no
desapareguen.
A Euskadi (Bilbao) estan datats nanos i Gegants a
la processó del Corpus des de 1654 també
gestionats pels gremis i cofradies.
1654 al Concili Provincial
Tarraconí es prohibeix expressament al corpus els elements superbs (els nanos)
i les representacions nues com la de Adam i eva.
Una data que no devem oblidar, el 1707 amb la Batalla d'Almansa i el
posterior Decret de Nova Planta. No cal dir que entre les prohibicions de les
lleis i costums també els Nanos es veuen afectats.
De fet desapareixen de tot el domini de la nova
corona espanyola.
Malgrat això Joan Amades ens diu que "al 1779
obríren la marxa de la processó del Corpus a València sis roques". més
avant la Senyera.." "després de la Senyera seguien els gremis amb
ciris ensesos, i darrera dells, quatre gegants amb sengles gegantesses"...(representant
Europa, Àfrica, América, i Àsia, i sis
nanos amb el mateix simbolisme territorial.)
Sols un any després, al 1780 es dicta la Prohibició explícita per Decret Reial, "Real
Cédula de Carles III “…por irreverentes
en la procesión del corpus..” En Castella com hem dit ja havien estat
llevats alguns anys abans. Mantenir-los a València va ser una manifestació de
força per part dels gremis ?
Per causa del Decret, al 1781 ja no eixiren a València per cap banda, i per força deurien
haver desaparegut definitivament com altres elements de la Processó del Corpus
de origen popular, o de cultures anteriors al cristianisme, que poc a poc els
decrets i prohibicions els feren desaparèixer per sempre. Però no va ser així i
al 1782, a penes dos anys després
del Decret de Carles III, apareixen de nou els Nans a València.
Sols que, donat que la prohibició Reial deia expressament
que no podien eixir dins de la processó, es posaren davant, o siga fora de la
afecció religiosa, tal com ara els veiem, davant de les processons. Podem
pensar l'atreviment que degué suposar aquell fet i que els que ho feren, els
Gremis, també en tindrien un cert poder per no acabar empresonats o a la forca.
Pot ser eixa creativa forma de fer a València siga
la que permetria en altres ciutats recuperar poc a poc els Nanos i Gegants. Traient-los
davant de la processó i no dins com havia estat fins eixe moment.
A Catalunya es converteixen junt amb altres
personatges mítics-populars en símbol de rebel·lia contra Carles III i la seua
recuperació pren tanta força que ja ni Napoleó aconsegueix acabar amb ells.
Així mateix, serà el segle XIX el decisiu per la
seua continuïtat o soterrament.
SEGLE XIX
Sabem que és un segle de grans convulsions en que
apareix un nou ordre on els valors socials entren en procés de canvi
irreversible. Durant el segle esdevé l’eliminació del poder religiós en uns
moments i la reafirmació en altres. El que queda del vell règim fa un esforç
per mantenir-se i créixer per damunt de les revoltes, l'economia del poble està
debilitada, i tot es convulsiona seriosament, en estes condicions hagués sigut
el segle perfecte per que els Nanos i Gegants desaparegueren definitivament,
donada la seua aparent falta de valor històric o cultural. Cap interés tenien
per al Nou Ordre.
Si considerem que al segle següent, al XX n'hi ha
una revolució industrial i econòmica a tots els efectes i ja no val el passat,
tot és transforma per les noves idees i
es produeixen canvi substancials que seguen el camí de tornada a la societat
anterior. Els valors culturals del passat queden relegats als museus i sols
sobreviu allò que te caràcter necessari per la política, per la economia productiva,
o per la religió i els nostres personatges no entren en cap d'eixos caixons.
Però algo passa al segle XIX que per contra els
Nanos i Gegants es solidifiquen entre la
societat i no desapareixen.
Per una banda es un segle on es produeix la conformació
de les formes estètiques que encara perviuen i d'això en té molta
responsabilitat la impremta i l'incipient premsa escrita, testimoniant i
enfortint mitjançant la imatge, siga visual o descriptiva el que sobreviu de
darrere donant-li caràcter de autenticitat i valor. Per altra banda eixa
definició fixada per la premsa impedeix que segueisca degradant-se qualsevol
fet i a més, suma a la forma estètica també la música i el ball, posant en
coneixement popular el que encara és viu i capturat pel periodisme en aquell
moment.
El mateix passa per tot arreu amb les festes locals
assentant tradicions i fixant el que serà la seua estètica al llarg de tot el
segle.
La guerra i victòria contra Napoleó fa aflorar tot
el que connecte amb lo nostre, per ximple que siga en anteposició a tot allò francés.
És també al segle
XIX que els catalans reforcen el seu folklore amb caràcter nacionalista i
defineixen els elements que el conformen amb la recuperació de tots el
personatges que han sobreviscut inclosos el Nanos i Gegants. Altres ciutats
d'altres llocs fan el mateix si no amb tanta convicció, al menys constaten la
presència històrica dels Nanos i Gegants facilitant l'accés a la seua
continuïtat.
Per exemple a Bilbao desapareixen a final del XIX, els Gegants que representen als
turcs i als moros, però, s'incrementen de sis a huit parelles amb la presencia
de personatges del mític popular basc.
A Reus queda definit el ball propi per els nans, el
"ball de la cadena" amb la tonada i lletra actual.
Un exemple del pes descriptiu de la premsa el
trobem a Santiago de Compostela en una referencia publicada per el
"Círculo Internacional de Amigos de los Gigantes" en internet.
"La
prensa del siglo XIX nos informa de sus actuaciones el día 24 de julio, víspera
del Apóstol, cuando salían de la Catedral por el Portal Real y en la Plaza de
la Quintana y la de los Literarios ejecutaban tres danzas tradicionales
acompañados por la música de las gaitas y el estruendo de los petardos (el
rastreiro), y, desde 1879, por una comparsa de cabezudos propiedad del
Ayuntamiento. Mayor interés, como testimonio de su origen religioso, tiene su
presencia el 25 de julio en la liturgia de la fiesta del Apóstol Santiago en la
que los gigantones asistían a la Misa (dos de ellos, el Coco y la Coca, en la
Capilla Mayor) y bailaban al finalizar la misma una parsimoniosa danza dentro
del templo. La prensa da noticia también de su intervención en la ceremonia de
apertura de la Puerta Santa el 31 de diciembre al comienzo de los años
jubilares y repite constantemente la interpretación “oficial” de los programas
de Fiestas del Apóstol que los justifican como representación simbólica de los
diferentes pueblos de la Tierra –o de sus Reyes- que desde las cuatro partes
del mundo acuden para postrarse ante el Apóstol. Por la prensa sabemos también
de las reparaciones periódicas que se les hacían y de los cambios de vestuario
–sobre todo de la Coca- para adaptarse a los vaivenes de la moda
femenina."
Altres fets de l' època potencien a nivell
internacional la recuperació etnogràfica que estan fent els catalans, entre
ella els Nanos i Gegants.
Al 1868
els barcelonins enderroquen el mur i la ciutadela que va fer alçar Felip V, i
amb eixe acte obrin pas als valors nacionalistes etnogràfics i històrics de la
cultura catalana sobreposant-se a la imposada "por derecho de conquista".
Al 1888
serà la Expo Universal a Barcelona que farà ressò al mon de eixos valors que
ara ja son consistents i dignificarà aspectes del folklore que estaven en l’ombra.
Tot este procés de culturització no va sols, en
eixe moment una nova ciència està aflorant i sen ocuparà de donar-li rang
científic als Nanos i Gegants.
Al segle
XIX la
nova ciència, la Antropologia, accepta,
valora i difon el folklore de les nacions. A Europa és Arnold
Van Gennep, 1873
- 1957 folkloriste y etnògraf
francés d’orige Alemany. Altre és Fritz Krüger (Nascut a Spremberg, Brandenburg 1889) va ser
un acadèmic alemany
que influiria en els treballs de José Miguel
de Barandiarán considerat el Patriarca de la Cultura Basca, i Ramon Violant
i Simorra, entre altres, i per Catalunya ressaltarà
el treball de Joan Amades, per
posar-ne alguns exemples.
Esta nova corrent de posar
en valor el folklore és molt ampla fins i tot arriba als escenaris en la sarsuela
de Miguel Echegaray, Gigantes y Cabezudos estrenada en Madrid el 1898.
I com no, el caldero
cultural on es cou tot en el segle XIX és sens dubte el Romanticisme.
Per això, arribant al segle XX el que queda no desapareix, donat que ja son elements
que el poble reconeix sedimentats i deformats però que accepta com a herència cultural de gran
valor, malgrat ignorar el seu sentit originari i en el cas dels Nanos tampoc
tenir clara la seua funció.
CAS PARTICULAR DE
CALLOSA
En les grans ciutats amb millor economia els
escultors i els tallers fallers assumiran la recuperació dels Nanos i Gegants,
però en els pobles menuts que no havien mitjans suficients desaparegueren si és
que n'havien agut, excepte on la tradició era molt forta i disposaven d'algun
personatge local especial capaç de fer-los.
A Callosa els elements de la processó del corpus de València perviuen
encara aquí en dia en les processons a les Festes de Moros i Cristians.
PERSONA CLAU
Salvador Mayor
Guardiola “El tio Cordera” naix a final del segle
XIX (el 22 de maig de 1899).
El seu pare ja era una persona prou especial, era coeter, i "donava lliçó" en sa casa als
xiquets per ensenyar-los a llegir i escriure.
Salvador era de ofici fuster, les portes de moltes cases de llauradors rics
els va fer ell. També exercia altres oficis, fins i tot va ser el primer
electricista del poble.
Com a coeter sabia fer us del paper i del midó (farina bullida) per a fer carcasses
i certs tipus de coets voladors.
La seua incursió artística va ser primer fent la Mahoma, a la que renovava
el cap ja cada any volava ple de coets. Seguit va fer el cap de Olofernes que porta la Fermosa Judit a les processons.
Al 1942 va fer els caps de nanos
nous a càrrec de l'ajuntament perquè els que havien vells estaven mal bé.
Ell no en sabia de escultura ni de dibuix, però era enginyós i va fer un motle
de algeps en forma de ou sense coll, amb nas, orelles i boca, i ho va fer
servir de motle a la inversa. Posava el cartró per damunt i una vegada fet el
cap el tallava pel tos i el tornava a cosir en cordell rematant-lo amb més
capes de cartró. La base era el cartró de cavallet i el midó fet de farina
bullida.
Esquerra nano de compra a industria fallera.
Dreta nano fet per Salvador Mayor ,
Auguste Rodin al final de1800 utilitzava el mateix mètode per fer motles a
la inversa de persones vives i investigar la estètica humana.
Els diferents formes dels caps, home, dona, negre, xinés, les aconseguia
modificant els llavis, les orelles, els cabells…el nas, és a dir modelant-los
damunt amb el cartró per superposició.
Després els portava al seu cosí que era pintor de cases “El Xiclero” per a
què els pintara.
El dimoni es va comprar de fora uns anys després. A Callosa la gent no el
coneixia pel que és dedueix que abans no estava.
Els gegants eren una parella de panaders i un altra de aragonesos comprats
de fora.
INTERPRETANT ELS
NANOS I GEGANTS
Una vegada fet el recorregut per l'història,
provarem concloure sobre el sentit i origen dels Nanos i Gegants, donat que mai
no ha estat definit.
Els
Gegants
Parella de gegants actuals.
Una teoria diu que son el que ha derivat d'alguns
essers grans de cos que en origen de la Processó del Corpus eren persones
reals. Per exemple segons diu Josep Puiggarí que San Cristòfol i Goliat eren
representats per homes molt alts i pot ser després els feren de fusta i cartró
donant peu als primers Gegants .
Altres diuen que els Gegants representen els
poderosos com els reis, mentre que els Nanos a la gent de més baixa condició,
com el poble. Cert és que en molts llocs, una parella dels gegants representa
als Reis Catòlics, però si tenim en compte que els gegants més antics dels que
tenim constància al Corpus no diu res dels títols reials i era molt important
eixa localització en l'època, podem pensar que tampoc era eixa la seua funció
representativa inicial.
Actualment n'hi han Gegants que son camperols,
panaders o representacions de personatges del mític popular d'alguns pobles
concrets. No necessàriament representen la noblesa.
Hem de pensar que el concepte de Gegant ha estat
entés pel poble fins a la il-lustració com a gegants de veritat, evocant els
essers mítics grecs o persones poderoses per la seua grandària d'origen popular
o bíblic com ara Goliat o més enrrere, a Babilònia ja en tenien i han quedat
representats en els relleus de pedra.
La creença que existiren gegants en el passat no
desapareix fins a 1842 en que Sir,
Richard Owen diu que els ossos descomunals que de tan en tan es trobaven
els paleontòlegs o excavadors, o casualment els camperols, no eren de gegants,
eren de una espècie desconeguda i extingida que va passar a denominar
Dinosaures. No va ser fàcil d'acceptar-ho, la Bíblia no en parlava d’ells.
Tampoc hagueren cabut a L’Arca de Noé.
Així jo vaig pensar que els gegants entren al a la
Processó del Corpus pel camí de la mitología grega o popular referent a essers
grans o de gran poder físic, i no simbòlic. I com hem vist en les referències,
entren en solitari, no diuen els documents antics que foren parelles home-dona.
VEGEM ELS
NANOS
Nano dimoni.
Les referències documentals específiques a Nanos en
la processó del Corpus son de 200 anys després de constituir-se la festivitat. Això
vol dir que no estaven al començament, o que no eren reconeguts com a
"Nanos".
Una cosa els diferència de qualsevol altre
personatge de la processó. Van en parelles des que tenim constància, i desfilen
i ballen amb música de xirimita i tabal. Ningun altre personatge de la Processó
del Corpus (llevat els Gegants) desfila en parella home-dona ballant.
Si estaven des-de l’inici a la Processó, i no sent
personatges de l' àmbit cristià, podrien
representar assumptes relatius a algú ritual de fertilitat o de la
terra-natura, pot ser dionisíacs o bàquics. Sols cal pensar que poden fer
parelles de hòmens i dones amb música i ball ?
FESTA I TEATRE A ROMA
Dança de nanos.
Segons l’historiador grec Polibio, a Roma les
festes tenien caràcter fortament religiós. Diu que s'organitzaven tumultuoses
processons i els protagonistes portaven carassetes que representaven els deus o
essers màgics de la terra i la fecunditat. Com ja sabem, des de l'origen del
home la terra i la fecunditat van juntes.
Però el fet més important de açò, es que el teatre
actual, mira els seus origens en eixos rituals festius dionisíacs i així ho
ensenyen a les escoles de teatre.
Al 186 abans
de Crist, el senat romà prohibeix algunes d'estes manifestacions, per exemple
les Bacanals que venien directes dels rituals dionisíacs. Però sobreviuen entre
algunes organitzacions sectàries de caràcter místic religiós, que les celebra
de amagat almenys fins l'època imperial.
Vegem quina semblança amb els nostres Nanos. Anaven
una filera de homes i una de dones en
processó, que portaven màscares, havia música, el tema era la
fertilitat, i que eixos rituals donaren peu
al naixement del teatre i que el poble les va conservar per damunt de
les prohibicions.
Tots eixos elements esmentats fins i tot el teatre
i la dansa estan presents directament a la processó del Corpus i en els Nanos.
Cal ressenyar una d' eixes festes més antigues que
les romanes, és a dir a Grècia, celebrades en Atenes per al mes de març i
denominada Grandes Dionisias. Era una processó encapçalada per Dionís i
l'acompanyaven un grup de xics joves en torxes i un grup de xiques que es deien
"canèfores" i portaven ofrenes.
A Grècia portaven màscares o carassetes, i els caps
de Nanos d'ara podrien haver sigut carassetes gregues a l'inici, i amb el temps
convertides en caps sencers per ser més anònims i amagar la identificació de
qui el portava.
Si com diu J. Fernàndez, l'Art Grotesc va ser tan
important, pot haver influït i deformat els caps de Nanos donant-los eixe aire
“grotesc”. Queda un signe als caps que ens recorda les màscares gregues, és en
les boques grans que els grecs utilitzaven per a engrandir la veu i donar-li
caràcter a l'actor.
Eixa boca gran que tenen les carassetes gregues del
teatre, pot haver evolucionat quan passà
a cap sencer, donant-li un altre ús com ara mirar a través d'ella.
Un altra cosa que hem de observar és el vincle
continuat de les cofradies i dels gremis amb la protecció dels nanos que en un
moment donat passen a ser elements que els interessa conservar i no per la
religiositat que puguen representar com altres peces del corpus. Pot ser una
mostra de simbolisme propi dels gremis que no volen perdre davant de la corona
ni de l’església, a la fi els actors teatrals són també un gremi. Pot ser en un
moment donat utilitzaren els nanos per fer crítica com després va passar a les
falles. Eren caps que construïen amb molta facilitat vist el procediment del motle
a la inversa que veia servir "el Tio Cordera" a Callosa, i podien
manipular-lo cada vegada que volien. Sabem que els gremis entraven en conflicte amb el rei en
moltes ocasions i pot ser feren alguna vegada Nanos crítics que no agraden a la
corona.
El pas de carasseta a cap sencer esdevé més
protector de la persona que va dins, garantint el seu total anonimat. Pose per
exemple de nou Callosa, on els nanos eixen a la processó deixant la incògnita
entre la gent asseguda a pocs centímetres per on passen, de aquí és este o aquí
és aquell, o aquella. Eixe fet del anonimat en els nanos és un valor que
mantindran fins hui en dia.
Un altre aspecte proper als Nanos és el teatre.
Màscara o carasseta del teatre grec. La
comèdia.
Al segle XVI el teatre fa un canvi gran, parlem de
dos personatges importants pel que ens afecta, un seria Lope de Rueda i l'altre
Joan Timoneda, als que se'ls qualifica de Italianitzants. Lope de Rueda per què
aprén l'ofici de Itàlia i Timoneda perquè es amic d’ell i mantenen vincles
organitzats entre els dos, de fet a València existia el grup de Amics de
Timoneda en el que participa Lope de Rueda.
Pel que fa a l' influència que podien tenir, al
1551 a Lope de Rueda se li acomana crear unes danses i unes carroces per la
processó i festa que fan a Valladolid, per rebre al príncep Felip que torna de
Flandes, i va agradar tant el seu treball que el contractaren fixe per al
Corpus els anys vinents.
Tornant a Timoneda, referim una frase que se li
atribueix i que donaría sentit a la força que pren a València la teatralització
del Corpus i les representacions en les esglésies. "Las obras no han de representarse delante de un grupo de rústicos
que buscan una diversión, sino en la gran ciudad de Valencia, en presencia del
Arzobispo, a quien van dedicadas".
El teatre italianitzant d'estos autors que dona peu
a moltes obres religioses o para-religioses, ve de Itàlia i de Itàlia ve el
teatre grec amb màscares de boca gran que connecta amb els origen de les festes
en honor a Dionís. Les escenes amb personatges i els entremesos tenen durant un
període de temps com a escenari les esglésies i catedrals, amb veus a favor i
veus en contra.
PER ACABAR
La estètica general dels Nanos i Gegants que ens
arriba a nosaltres és la que es va definir al segle XIX, passat un llarg temps
de depuració, derivant en personatges grotescs i inocentots que acacen als
xiquets davant les processons, perdent aparent-ment, el seu origen.
Màscara de tetare grec. La tragèdia.
Si parlem de la dansa i el ball que els acompanya
és clar que és una dansa entre homes i dones, i les danses de parelles són per
a festejar, a callosa les danses de Sant
Jaume van dins la "Festa del Fadrí" tan mateix, qualsevol ball a dos
ens porta al punt de conformar parelles amb finalitat amorosa o sexual.
Parella de nanos.
El que ens ha quedat de diferencial entre els Nanos
i els altres personatges festius-religiosos que han sobreviscut a les
processons, és que els Nanos són els
únics elements de les festes que van en parelles home dona, i ballen al so de
la xirimita i del tabal.
Si acceptem això com l'únic que ens ha quedat dels
personatges originals i volem saber d'on vénen i que representaven, fins i tot
mirant-ho des-de el punt de vista actual; pensem què entenem que fa un grup de
persones dels dos sexes, homes i dones, que s'ajunten per fer festa, música,
algo de vi i ball?
El referent més adient, no serà una celebració
dionisíaca grega ?
BIBLIOGRAFIA:
Ajuntament
de Girona. Servei de Gestió documental. ESGLÈSIA, SOCIETAT I PODER A GIRONA.
SEGLES XVI - XX.
Josep
Puiggarí . Obra i Biografia. GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA.
Josep
Vert i Planas. ELS GEGANTS DE TORROELA DE MONTGRÍ.
ENTREVISTA
PERSONAL AMB TERESA MAYOR (filla del Tio Cordera).
ARXIU
INVENTARI CASA DE LES ROQUES.
Manuel
V. Diago y Teresa Ferrer U.V. COMEDIAS Y COMEDIANTES.
Jaume Lloret Esquerdo. ELS TITELLES I ALTRES ESPECTÀCLES
FESTIUS DE TEATRE ANIMAT AL PAÍS VALENCIÀ.
Joan
Amades 1890-1859. COSTUMARI CATALÀ.
GRAN
ENCICLOPEDIA ARAGONESA “Sobre Alfons el Magnànim i la seua àpoca.”
Enrique
Moreno. DOCUMENTAL SOBRE GIGANTES Y CABEZUDOS.
Juan
Carlos de la Mata. LOS GIGANTES Y CABEZUDOS DE BENAVENTE.
INFORMES
DE L'AGRUPACIÓ DE COLLES DE GEGANTERS DE CATALUNYA
LIBRO
DE CUENTAS DE LA COFRADÍA DEL SANTÍSIMO SACRAMENTO DE SAN ANTÓN Diputación
Foral de Bizkaia: Gabinete de prensa
HISTÒRIA DE LES FALLES.
Museu Faller de Valencia.
Gonzàlez Montañés. SOBRE EL
CORPUS A SANTIAGO DE COMPOSTELA.
PATRIMONI
FESTIU CATALÀ. Generalitat de Catalunya.
Vicente
Moreno Culell. ELS GREMIS A LA BARCELONA MEDIEVAL.
José
Fernàndez Arenas. DECORACIÓN GRUTESCA. ANÁLISIS DE UNA FORMA.
NANOS I GEGANTS A VINARÓS. Colla
de Nanos i Gegants (Plec de despeses del Consell dels anys 1698 / 1699.)
Kenneth Macgowan / William
Melnitz. LA ESCENA VIVIENTE. HISTORIA DEL TEATRO UNIVERSAL.
WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE.
"Cardenal Cisneros y su época" / "Exposición Universal de
Barcelona, (1888)"
ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DE
AMIGOS DE LOS GIGANTES. www.xigantes.org/concellos/santiago.htm
