E
ls Tres Porquets és un conte antic, que ve de més enllà del segle XVIII i que ens ha arribat, al menys en el meu cas, de manera oral, a la vora del foc de casa, junt amb altres “susseits” que conformaven el repertori del meu avi, mes o menys retocat amb la seua imprompta personal. Jo entenia el seu missatge (com enteniem les coses tots en aquells temps, per evidents), donat que l’objectiu del conte era transmetre’ns un consell que suposadament fóra profitós per al nostre bé, per assabentarnos-en de certes coses que ens ajudarien a viure millor, en el cas d”Els Tres Porquets”: fer cases amb solidesa. Això ho podem interpretar com la construcció del nostre futur amb solidesa, en el que hem de previndre els perills i prepararnos-en, perque si no vindrà el llop (alegoria a les desgràcies) i ens fotrà la casa per a menjarnos-se’n.
Ara bé, més endavant vaig assistir al cinema de Callosa, no se bé si al del Convent o al de Blanquer, (d’això en fa una pila de temps): allí vaig visionar una versió de Walt Disney dels Tres Porquets ( Los Tres Cerditos) que encara es pot trobar en dvd.
Aquella versió venia de 1933 i va ser la catapulta que va llençar a la fama per sempre, a aquells productors novençans de dibuixos animats, "Walter i Roy Elias Disney”, al guanyar un premi i el recolzament dels alts estaments americans, entre ells la CIA i l’exèrcit que, segons pareix, foren financiadors de la factoria Disney.
Aquella versió tenia algunes diferencies substancials respecte del que a mi m’havia contat el meu avi. Vegem.
Qui son els tres porquets de Disney?
Podríem ésser nosaltres perque a cada porquet Disney li posa un instrument musical a les mans, un flautí, un violí i un piano. Els dos porquets, el del flautí i el del violí es dediquen a tocar i ballar i fan la caseta de mala manera, mentre que el del piano la fa amb rejoles i ciment. Quan el llop tira les cases ho fa per l’ordre de valor social de cada instrument, del més simple i discret al més important, i és en el del piano, on ja no pot tirar les parets. Està clar, el porquet que toca el piano triomfa.
¿Serà que estos instruments, flautí i violí simbolitzaven a certes classes socials que prenien cos en Nord-amèrica com els emigrants irlandesos, jueus, negres, còmics de carrer, músics inestables… mentre que el piano era reflex d’una societat culta i estable, amb poder económic…?. Siga com siga, vindrà el llop i els tirarà la caseta, o siga el futur i a la fi el porquet del piano salvarà als altres portant-los a sa casa.
¿Es podria entreveure en este conter un missatge de fons contra la música? ¿O només contra un tipus de música?
La conexió amb “la sigala i la formiga” és prou gran, malgrat el context diferent, allí ix perjudicat el que es dedica a la música (la sigala). En el cas dels porquets, sols els que es dediquen a un tipus de música.
Ara vejem qui és el llop de Disney.
El llop va vestit amb roba destroçada, bruta, vella, amb estirants al pantaló del que l’hi penja un tros, podem veure en ell a un misserable dels barris baixos de Nova York, no és un banquer, un veí respectable, ni un representant de la classe social alta ( i mira que en sabem ara que de tant en tant, eixos en fan de por de la bona). Disney fa una caricatura més aviat pareguda als negres que tocaven en aquell moment Jazz pels establiments nocturns.
Cal pensar que aleshores, el Jazz provinent del Blues (prohibit al principi) era la forma musical de máxima expresió dels negres i estava guanyant espai musical en l’ Amèrica de 1933 que és quan Disney treu esta pel.lícula de dibuixos animats.
Qui sap no siga una proposta al subconscient dels xiquets de fer front a eixa potencial amenaça del poder negre en creixement, aconsellant la música clàsica, música europea de saló que estava ben vista per les classes socials altes americanes i no tenia influences rebels. (Recordeu que en les pel.lícules americanes sempre apareixia un piano en alguna casa de bona família)
Amb això, sols vull fer-ne una ullada diferent, pot eser una visió un poquet crítica, però simplement intente aportar una altra manera de veure les coses, que de vegades les donem per ben compreses de manera rutinaria, però que si fem un xicotet esforç d’anàlisi ens podrem adonar de les novetats que poden amagar en el seu propòsit final.
El mètode d’investigació antropològica es basa principalment en la comparació, perquè hi ix sempre alguna nova llum. Nosaltres també podem fer-ho i veurem que no és el mateix un conte que els altres, encara que ho semble a primera vista.
Comparem "Els Tres Porquets" de Disney amb altres versións del mateix conter:
(A) - Una, la original antiga que ens contaren de xiquets, en la que no apareix cap instrument musical i els porquets fan la casa dèbil per negligència, i no per dedicar-li el temps a la música.
En este cas el més llest triomfa perque s’esforça en fer la casa forta, això es pot entendre directament. I el missatge de fons podria dir que no ens descuidem i preparem el nostre futur amb solidesa.
(B) - Una altra versió paralel-la a la de Disney, però que malauradament no és tan coneguda, diu que el llop tocava el saxofó i a l’assabentar-se que els porquets també eren musics es van posar d’acord els quatre i van fer un grup musical que se’n va anar de gira per tot el món. Això tampoc està mal.
(C) - I la de Disney ja la sabem.
Qui sap ara, després de tants anys ja no podrem tindre certesa del que pretenia Walter amb esta pel.lícula d’animació, però ens dona que pensar que alguna intenció adicional podia amagar, com també es diu que en tenia de certa intenció quant després va crear a Bambi en 1942…no era casualitat que hagueren matat a la mare de la cabreta amb un tir. Hem de pensar en el context en que surgeix el film de Bambi, quant milers de xiquets ja eren òrfens per culpa de les bales de la II Guerra Mundial. Un poc manipulador si que pareixen els germans Disney mirat així, veritat?
Aleshores quin seria el misatge de fons d”Els Tres Porquets”?
I ara aprofitant que ja en sabem un poquet més perquè ens hem fet un poquet més vells. Si ens hagueren donat a triar, amb quina versió del conter d”Els Tres Porquets” ens quedariem?
