A callosa hi tenim una llegenda que parla de una senyora que vivia a la Cova Pinta i espantava a la gent que anava per aquell indret. Li deien la TIA PINTA, pot ser perquè portava una pinta i un pintó i si te la trobaves et preguntava " Tu que vols, Pinta o Pintó?" i si contestaves "Pinta" et clavava la pinta al cap i et matava. Si contestaves "Pintó" et clavava el pintó i també et matava, de manera que feres com feres estaves perdut. Millor no anar per allí.
Pel que he pogut saber pels vells del poble, per les referències que he trobat al llibre d'Adolf Salvà, i sobre tot pels meus avis que mel contaven ara i adés el compte, amb tot tipus de detalls de com anava vestida i com era, LA TIA PINTA, he creat este personatge imaginari, esta Tia Pinta, tal com em pareix que degué ser eixa senyora guardiana d'aquella "Cova, Santuari Ibèric" per al treball que ha fet la meua neboda Marga per a la Universitat d'Alacant a la classe de Joan Borja.
Cal dir que la gent major, la recorda més lletja del que jo l'he dibuixada. Em permeteisc esta llicència artística per que se que ells la veuen des de la por, i la por mai és bonica.
Però si la virtut de la Tia Pinta era espantar a la gent per a que no profanaren aquell santuari, a les hores, podem pensar, perquè no, que podia ser una vestal, o una sacerdotessa, qui sap on està l'oritge d'esta llegenda? En quin moment del temps començà? I qui devia ser en veritat aquella senyora, que feia valdre la pinta i el pintó, i pot ser fins i tot, la portaria al cap com ara la ibèrica Dama d'Elx?
El meu amic Joan Borja, que en te ben estudiats de temes semblants, emparenta esta llegenda amb les de les bruixes i divinitats de les fontetes o llocs d'aigua. Cal dir que prop de la Cova Pinta brolla la Font de la Parà Major.
En este punt, deixem el tema obert.
Ben vingut siga qui a casa de l'IMAGINACIÓ vinga.
