dijous, 14 d’octubre del 2010

ALTALL I CARLOTTI EN ALACANT

Fa uns dies, a la Universitat d'Alacant el grup ALTALL ha fet un taller antropològic musical amb molt bon acert, i ha tancat el 7 d'octubre de 2010 amb un concert amb cançons recopilatòries de tota la seua història musical, acompanyats per Jan Mari Carlotti.

Després als camerins s'ha fet la festeta íntima.


Vicent Torrent fent el repartiment de l'aperitiu.
 Jan Mari Carlotti, Toni Ferri, Vicent Torrent i Loles.
 El grup i Maite en primer planol celebrant la bona acollida, i que s'en puguen fer moltes més com esta.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

VA DE GEGANTS

La cosa no para. Ara hem fent els Gegants que acompanyen els Nanos en les festes i ha estat tot un aconteciment.

A Callosa feia molts anys que no s'en veien de gegants, però l'Associació Cultural l'Empelt amb l'Associació de Moros i Cristians hem fet un esforçet per tal de que este any (150 aniversari de les festes de moros a Callosa) tornàren a estar presents junt amb els Nanos.

Ells han fet els tratges i les estructures bassant-se amb unes antigues que hem recuperat, i a mi m'ha tocat fer els caps. Un llaurador i una llauradora són les imatges que hem elegit.






Assí en teniu unes fots del procés de construcció dels caps amb cartró de cavallet i midò, pel mètode tradicional com els caps dels nanos.

Això ha estat del 9 al 12 d'octubre de 2010.

dijous, 16 de setembre del 2010

CARTELL DE FESTES 150 ANIVERSARI

Este disabte 18 de setembre, presentarem el cartell i el llibre de les Festes de Callosa en el local de l'Associació de Moros i Cristians.

La compossició l'he feta combinant el cartell dels primers capitans i fundadors que va tindre la festa al 1986 que és conserva prou deteriorat, Miguel Morató i Vicente Saval, amb les imatges dels capitans de 2010, Fco. Javier Gozálbez i Salvador Sanchis, o siga amb 150 anys de festes per en mig. Malgrat que no es veuen, eixos anys estan per la pròpia absència.

Les fotos dels capitans estan fetes sense que ells o saberen, cada un pel seu costat i després feta la compossició amb tractament digital.

El més curios resulta la forma en que els del primer plànol es miren o es desafien, emulant involuntària i inconscientment als del fons, vinculant així amb l'actitut, 150 anys amb la mateixa voluntat i dispossició.

divendres, 10 de setembre del 2010

INSTALACIÓ I FOTOGRAFIES

NOVETATS ARTÍSTIQUES PEL POBLE.

Una expossició especial de fotografies festeres "MIRADES DE FESTA" de Paco Roca, Victoria Carreres i Antonio Pérez, que estarà per a visitar durant tot el mes de setembre, junt amb una instalació titulada "LLUMIDANSA" de la escriptora holandesa Marian Wolfert.

Tot una novetat, per què des de la Setmana d'Art a Callosa, la SAC, que no s'en veien de "instalacions" d'art.

Això és al local social de l'Associació de Moros i Cristians.

Segur que no te el mateix nivell de acollida per a tots igual esta manera de fer i presentar art, però segur que tots aprenem alguna cosa nova d'això.

dimarts, 6 de juliol del 2010

LA TIA PINTA



A callosa hi tenim una llegenda que parla de una senyora que vivia a la Cova Pinta i espantava a la gent que anava per aquell indret. Li deien la TIA PINTA, pot ser perquè portava una pinta i un pintó i si te la trobaves et preguntava " Tu que vols, Pinta o Pintó?" i si contestaves "Pinta" et clavava la pinta al cap i et matava. Si contestaves "Pintó" et clavava el pintó i també et matava, de manera que feres com feres estaves perdut. Millor no anar per allí.

Pel que he pogut saber pels vells del poble, per les referències que he trobat al llibre d'Adolf Salvà, i sobre tot pels meus avis que mel contaven ara i adés el compte, amb tot tipus de detalls de com anava vestida i com era, LA TIA PINTA, he creat este personatge imaginari, esta Tia Pinta, tal com em pareix que degué ser eixa senyora guardiana d'aquella "Cova, Santuari Ibèric" per al treball que ha fet la meua neboda Marga per a la Universitat d'Alacant a la classe de Joan Borja.

Cal dir que la gent major, la recorda més lletja del que jo l'he dibuixada. Em permeteisc esta llicència artística per que se que ells la veuen des de la por, i la por mai és bonica.

Però si la virtut de la Tia Pinta era espantar a la gent per a que no profanaren aquell santuari, a les hores, podem pensar, perquè no,  que podia ser una vestal, o una sacerdotessa, qui sap on està l'oritge d'esta llegenda? En quin moment del temps començà? I qui devia ser en veritat aquella senyora, que feia valdre la pinta i el pintó, i pot ser fins i tot, la portaria al cap com ara la ibèrica Dama d'Elx?

El meu amic Joan Borja, que en te ben estudiats de temes semblants,  emparenta esta llegenda amb les de les bruixes i divinitats de les fontetes o llocs d'aigua. Cal dir que  prop de la Cova Pinta brolla la Font de la Parà Major.

En este punt, deixem el tema obert.

Ben vingut siga qui a casa de l'IMAGINACIÓ vinga.

IMATGES DEL LLIBRE 150 ANYS DE FESTA




Parlem un poc més del llibre especial dels 150 anys de festa a Callosa d'en Sarrià.

En ell participen diferents autors amb 20 articles en un viatge d'investigació, des d'els oritges de les festes de moros i cristians fins als nostres dies.

Callosa com altres pobles importa esta festa desde Alcoi, però no és tan sencill, per exemple, la Mahoma ens arriba desde un altre poble i dels balls no en sabem l'oritge.

La confluència de diferents factors al llarg dels anys ha donat el fer especial d'esta festa a Callosa, amb elements particulars que s'han incorporat poc a poc, per la mateixa gent festera.

Aquest llibre és un treball serios de recopilació documental, imatges des de principi de segle XX, il-lustracions de artistes, investigació, diversificació de continguts, aportacions novedoses basades en nous decobriments i sobre tot, història, tant del fet fester com dels fets propis dels origens i la posterior conformació de la Festa de Moros i Cristians com ara la coneixem, i les circumpstàncies que la varen acompanyar.

El treball coordinat per Carles Tasa ha esdevingut un material que tot fester deuria tenir en sa casa, i no sols els festers, si no també els callosins en general. Més enllà d'una apologia a la festa és un document d'interés cultural i històric.

El llibre podeu trobar-lo a l'Associació de Moros i Cristians, o a les llibreries del poble que s'han oferit a col-laborar desinteresadament. També podeu adressar-vos al meu correu.

toniferri3@gmail.com

................

divendres, 2 de juliol del 2010

FINAL DE CARRERA I MASTER

Ja tocava arribar al final i hem arribat amb bon acert.

Final de carrera i també final del master.

Assí deixe algunes imatges de diferents moments al llarg d'estos 6 anys passats.

Se suposa que ja estic preparat per a fer art, per a parlar d'art, i per a ensenyar art.

Tallant un bloc de marbre. Moments de la graduació. Preparant una acció d'art. Modelant una figura amb fang. 




dimarts, 29 de juny del 2010

150 ANYS DE FESTA




La Junta de Moros ha presentat el llibre "150 ANYS DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS. CALLOSA D'EN SARRIÀ 1860-2010.

El disabte 26 de juny la sala es va quedar menuda i Carles Tasa, i José Luis Mansanet feren una bona expossició del contingut del llibre. El president Antoni G. Berenguer també va intervindre amb acert. L'alcalde va tancar les intervencions.

L'Associació de Moros i cristians està rebent continues felicitacions per este treball.

Ara cal que la gent es preocupe per adquirir este llibre, ja que a la fi, cal arreplegar diners per a la celebració especial de eixos 150 ANYS DE FESTA.

dilluns, 21 de juny del 2010

JA SOC AVI !!!



I per a redonir la vida el meu fill i la meua nora, ens han fet avis.

De mes boniquetes ja no en quedaven.

Va vindre dauradeta de sol i salaeta de mar.

Per bolquers duia el Vent de Llevant.

I als ulls, dos finestretes cap al futur.

El seu nom omplia tota la cambra de vida i misteri.

"MAR, MAR, MAR..."

I ara, qui podrà deixar de mirar-te?
................

dijous, 6 de maig del 2010

REVISTA SARRIÀ

Ja està al carrer la Revista Sarrià que edita la Associació d'Estudis de la Marina Baixa, AEMABA, on arreplega un resum de les III Jornades sobre Patrimoni cel-lebrades en la Nucia l'any passat.

La portada de la revista l'he creada basant-me en els valors patrimonials lligats a l'us de les canyes de riu.

De les mil util-litats que l'home de vora riu sabia aprofitar de les canyes, estava la de fer valdre els dinerets de canya, eixa mena de cotonet circular que te la canya en els nucs. Al fer-se una ferida de tall, o esguellar-se la pell per accident, trencava una canya i els dinerets se'ls posava tapant la ferida, com ara fem en les "tirites" de la farmàcia.

Els dinerets de canya tenen la propietat de tallar la sortida de la sang i ajuden a la cicatrizatzió ben aviat. (coneiximents populars que puc constatar)

La natura sempre ha estat una farmaciola barata i a l'abast, si sabem com fer-la servir.

Toni Zaragozí, Toni Mulet i jo, hem publicat en esta edició un article sobre els valors patrimonials dels rius, o EL RIU, de la Marina Baixa.

ELS ARCS DE CASTELLS DE CASTELLS

Si pujeu als Plans d'Aial, Castell de Castells, direcció al Morro Blau podreu veure la caprixosa formació rocosa d'uns arcs, de grans proporcions, que a la posta de sol configuren siluetes espectrals, situant-nos en un paratge màgic, de caire surrealista.

He fet esta interpretació en acrílic sobre llens que no és del tot bona, però em val per a expresar-ho.

dilluns, 19 d’abril del 2010

A ENRIC BALAGUER



Al meu amic Enric li agrada viatjar per indrets del nostre territori i descobrir els olors, colors i aromes de cada lloc. Després sempre torna al seu Gines.

Així o conta a la Revista Métode de la Universitat de València.

http://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59

Un bon dia decidim agafar la motxilla i anar pel món buscant algun paisatge que ens meravelle. Un lloc on sentir alguna mena de força especial, perquè el cosmos es manifesta de manera molt diferent a uns llocs i a uns altres, i canvia segons els moments del dia o de l’any, però sempre té expressions significatives, úniques, punyents.

He obert una finestra desde Gines al mar, a l'infinit, enmarcada per l'Arc de Sant Martí, i li he deixat la motxilla preparada per a un nou viatge, sabedor com soc que tornarà per a contar-nos ho.