I per a redonir la vida el meu fill i la meua nora, ens han fet avis.
De mes boniquetes ja no en quedaven.
Va vindre dauradeta de sol i salaeta de mar.
Per bolquers duia el Vent de Llevant.
I als ulls, dos finestretes cap al futur.
El seu nom omplia tota la cambra de vida i misteri.
"MAR, MAR, MAR..."
I ara, qui podrà deixar de mirar-te?
................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada